ginaargemir.com | Anti-política (Part I): Colau i el fracàs
Gina Argemir és una cantant, compositora i escriptora catalana. Fins ara ha editat dos EP de rock en català: "Roig" (2019) i "Sutra" (2019) i ha publicat tres llibres: "Poemari de l'amor antròpic" (2020), "La Posibilidad" (novel·la psicològica, 2018) i "Desenamorare es fácil, si sabes cómo" (manual d'autoajuda, escrit sota el pseudònim de Salma W: Ferrari, 2017).
música en català, rock, música, cantant, Catalunya, Barcelona, escriptora, artista catalana, artista
17188
post-template-default,single,single-post,postid-17188,single-format-standard,cookies-not-set,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,transparent_content,qode-theme-ver-17.0,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive

Anti-política (Part I): Colau i el fracàs

Guanyem Barcelona va ser un experiment social ideat pel catedràtic i politòleg Joan Subirats, que va trobar en l’activista Ada Colau la imatge representativa de les lluites populars. Formaven un tàndem perfecte: ell era el cervell i ella donava la cara. Ell era Cyrano de Bergerac i ella, Christian de Neuvilette. Junts es van proposar seduir una ciutadania post-15M afamada de revolució política institucional. En teoria, Guanyem Barcelona simbolitzava la força de la ciutadania empoderada que havia de guanyar les seves institucions. És a dir, en teoria era un moviment revolucionari “de baix a dalt”, de la gent comú i al marge dels partits polítics.

De fet, l’argumentari polític que va fer alcaldessa a Ada Colau va venir d’aquesta gent comú i anònima que, a efectes pràctics, era la base del moviment. Un argumentari polític construït entre molts i del que avui en dia no en queda res.

 

L’ORGANITZACIÓ DE GUANYEM BARCELONA

ELS GRUPS DE TREBALL. Cara a les eleccions municipals de 2015 es van crear grups de treball per àrees (Economia, Salut, Ecologia, Cultura, etc) on ciutadans anònims experts en certes temàtiques participaven aportant propostes i debat. Els grups van arribar a concentrar gent molt professional i potent intel·lectualment, que van dedicar infinitat d’hores a analitzar, redactar i detallar fins al mil·límetre una gran quantitat de propostes electorals, unes propostes alternatives, atrevides i, en molts casos, antisistema. Les propostes eren enviades a la Coordinadora.

LA COORDINADORA DE PISARELLO. La Coordinadora concentrava tot el volum d’idees i estava dirigida per Gerardo Pisarello. També estava freqüentada per joves acadèmics (politòlegs, sociòlegs, estudiants de tesis…) pròxims a Joan Subirats, que monitoritzaven les passes d’aquell experiment sociopolític. A la Coordinadora, sovint sense tenir en compte les decisions col·lectives, Pisarello filtrava les propostes que arribarien a Ada Colau.

LA CÚPULA DE COLAU. El grup executor de l’organització la formaven Ada Colau, la seva parella Adrià Alemany i Joan Subirats, que rebien els inputs filtrats de la Coordinadora de Pisarello i triaven quines propostes acceptaven i quines, rebutjaven. El nucli Colau va acabar tancant acords polítics (un d’ells amb el partit ICV) sense prèvia consulta amb les bases (els grups de treball).

EL GRUP DE RELAT. Aquest grup treballava principalment online i donava suport tècnic i argumentari a Ada Colau, abans de les seves intervencions públiques en mitjans de comunicació i esdeveniments electorals.

 

EL CONEIXEMENT COL·LECTIU QUE VA ALIMENTAR I FER GUANYADORA A ADA COLAU

El perfil intel·lectual d’Ada Colau mostrava certes limitacions: una cultura ideològica i política molt elemental i un nul coneixement dels aspectes tècnics bàsics i desitjables en un candidat a alcaldia. Al grup de Relat arribaven les consultes d’Adau Colau, preguntes de l’estil: “quina ha de ser la política metropolitana?”, una qüestió que qualsevol aspirant a alcalde de Barcelona hauria de tenir molt clara. Per la seva banda, Joan Subirats i Gerardo Pisarello semblaven molt allunyats del món real. Eren teòrics i acadèmics, així que la força argumental i de resposta als problemes quotidians havia de venir, necessàriament, de la gent professional de carrer que formava part dels grups de treball. Cal dir que la gent se sentia molt satisfeta de poder aportar, entenent que aquell projecte era una construcció compartida; allà on no arribava un, arribava l’altre.

El problema, però, era que el flux d’informació, coneixement i dades es produïa sempre de baix a dalt, però gaire bé mai de dalt a baix. És a dir, cents de gent va estar alimentant l’argumentari ideològic i polític d’Ada Colau però mai van saber quines decisions es prendrien amb la informació que els grups de treball estaven generant. És a dir, la informació mai va córrer de dalt (Cúpula Colau) cap als grups de treball. Els grups no eren informats de les decisions o estratègies que la cúpula prenia. Sovint se sentien utilitzats.

 

LA LLISTA ELECTORAL

Un bon exemple és el de la llista electoral. La llista va ser coneguda pels grups de treball a través de la premsa. La llista no va estar validada democràticament pels grups. Per sorpresa de la gent i en contra dels principis del moviment, els primers llocs van ser co-ocupats per representants de la classe política (ICV). A més a més, a la llista es van incloure personalitats públiques i populars que en cap cas havien participat en els grups de treball i que eren una aposta de marketing polític. La llista electoral va arribar a representar tot allò que les bases no volien: partits polítics, marketing polític, manca de transparència i manca de validació democràtica. No només la Cúpula Colau va tancar un pacte amb ICV sense informar-ne, sino que prescindia de les persones comuns que havien estat “picant pedra” alimentant el discurs i treballant en el programa electoral de Guanyem Barcelona.

 

VICTÒRIA ELECTORAL, NEPOTISME I DECEPCIÓ

Amb la victòria electoral, el contacte de Colau amb els grups de treball es va trencar de sobte. Ara ICV va passar a cobrir el buit de coneixement tècnic que Colau tenia del consistori. En endavant, la informació que van rebre els grups de treball arribaria només per la premsa. Una de les notícies que els grups de treball va rebre amb més indignació va ser la dels casos de nepotisme de l’entorn de Colau. Tres parelles van acabar aclaparant el poder de l’Ajuntament de Barcelona:

1. Parella Colau-Alemany: ella com a Alcaldessa i ell, amb un intent de col·locació a Relacions Institucionals finalment va trobar un càrrec al partit.

2. Parella Pisarello-Valiño: ell com a primer Tinent Alcalde, ella com a Cap de Gabinet de Vivenda

3. Parella Llistar-Tarafa: ell com a Director de Cooperació Internacional i ella com a Comissionada de Salut.

4. Amistats íntimes de Colau: Gala Pin (com a regidora Ciutat Vella) i Ágeda Bañón (com a Cap de Comunicació).

 

En endavant, molta gent que havia ajudat a construir el projecte des de l’inici es va desconnectar de Guanyem Barcelona, entenent que Colau i el seu cercle havien trencat  el  compromís polític. El moviment revolucionari “de baix a dalt”, de la gent comú i al marge dels partits polítics, havia fracassat.

 

 

Nota personal: Vaig formar part del grup de treball d’Economia, de la Coordinadora, del grup de relat d’Ada Colau i de la llista electoral. Davant el procés no democràtic d’elecció de la llista electoral, vaig sol·licitar, sense èxit,  que se’m substituís en la llista.